Warning: Creating default object from empty value in /homepages/5/d420049815/htdocs/wp-content/plugins/zdmultilang/zd_multilang.php on line 1450
Defensa de les llengües i cultura pròpia
Home / Territori / Aragó / Defensa de les llengües i cultura pròpia

Defensa de les llengües i cultura pròpia

Aragó és un país on conviuen en l’actualitat tres llengües: l’aragonès, el català i el castellà. El català i l’aragonès continuen discriminades, prohibides i marginades en la vida pública del país. La llengua aragonesa està en una situació de precarietat extrema i tot i que s’ha aprovat una llei de llengües de mínims no s’han fet els passos necessaris per consolidar-la,  com la creació d’una Acadèmia de l’Aragonès.

El canvi de govern a Aragó fa a més, que aquesta llei encara se retalli més o que fins i tot es retiri, arrossegant amb això la negació del dret a la seva normalització i normativització. El català té una vitalitat que no és del tot real pels problemes amb l’educació, o les retallades en programes culturals, que fan que la seva vitalitat es pugui veure afectada negativament amb qualsevol alteració de les peculiars circumstàncies de l’idioma, tot i la importància de les relacions i intercanvis amb gent de parla catalana no aragoneses.

Molts organismes, institucions i documents oficials exigeixen la protecció de les llengües més minoritzades d’Aragó, que són, a més, les dues llengües pròpies del país: La Carta Europea de les Llengües minoritàries, el Comitè de ministres del Consell d’Europa, la Declaració mundial dels drets lingüístics o la UNESCO, que classifica l’aragonès com una de les llengües amb més perill de desaparèixer d’Europa.

Fins i tot institucions i documents que formen part de l’entramat constitucionalista espanyol en demanen la seva protecció, des de la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, la llei de Patrimoni cultural i l’aprovada llei de llengües d’Aragó. Una realitat legal sortida d’una Constitució que pel que es veu no cal complir per ser legal en l’Imperi de “l’espanyol”.

En el context legal vigent, encara, fins que el govern actual decideixi de retallar la llei de llengües, cap institució vetlla per garantir els drets dels parlants de les llengües pròpies d’Aragó, ni a nivell oficial, ni en organismes públics, ni als mitjans de comunicació públics ni privats. Les hores extraescolars, encara que ja apareixen en el currículum, no són suficients per fer front a la presència massiva del castellà en les zones on es parla aragonès o català, ni tan sols la normalització de la toponímia autòctona i pròpia d’aquestes zones.

Les propostes de Puyalón parteixen d’aquesta realitat, una realitat que demostra els dèbils drets dels parlants del català i sobretot, de l’aragonès. L’independentisme d’esquerres, que Puyalón de Cuchas representa, té com a objectiu polític afavorir el desenvolupament de l’aragonès i la seva promoció arreu del país, amb vista que en un futur que encara avui podem trobar molt lluny, sigui l’única llengua de l’Aragó que no parla català.

Per això, Puyalón de Cuchas proposa que els poders públics garanteixin els drets dels parlants. La legalitat ha de canviar per oficialitzar l’ús de les llengües d’Aragó, difondre el seu ús i fer efectiu el dret a l’escolarització en i d’aragonès i català.

Però aquest és un primer pas per començar a treballar. El pas següent és el treball cap a un Aragó bilingüe aragonès/català on ningú pugui ser discriminat per qüestions lingüístiques. Un camí difícil i dur, però que és l’únic que pot ajudar també a que Aragó sigui cada dia una mica més sobirà i lliure.

Normalitzar l’ús de la llengua, garantir els drets dels parlants, difondre el seu ús per tot el país són els tres grans eixos que defineixen la política de Puyalón de Cuchas sobre la qüestió lingüística.

A més de la llengua, l’espanyolització de facto de la història i cultura aragonesa, l’aculturació de les tradicions assimilant tot a una única classe de folklore s’ha de revertir el més aviat possible perquè s’aturi el procés començat ja fa tants segles.

Puyalón de Cuchas exigeix  que els poders públics aragonesos vetllin per la cultura i història aragonesos ensenyant el sentit de l’aragonesitat i de la identitat aragonesos com un signe propi i singular nascut fa més de mil anys i que tot i les intencions de l’espanyolisme, representat per molts aragonesos i aragoneses, encara resisteix i sobreviu.

L’espanyolisme va tractar d’assimilar “l’aragonès” al punt de vista d’un país espanyol fictici en una diversitat impostada i controlada. A Aragó ens va tocar el tòpic de la jota, la Pilarica i l’Ebre, fent oblidar la cultura pròpia d’un país rural, mil·lenari i ric en costums, tradicions, danses, músiques populars i llegendes. Tot això continua amagat darrere dels tòpics baturristes del segle XIX duts a categoria universal pel franquisme.

Les propostes de Puyalón de Cuchas per rebentar aquesta situació passen per crear un circuit aragonès d’arts aragoneses, protegir i posar en valor les tradicions, músiques i expressions culturals del país, fer un currículum aragonès a l’escola on la cultura i història aragoneses tinguin u lloc principal.

Cal destrossar la sacralització de “l’espanyol” i l’espanyolització de “lo aragonès” que des del franquisme fins ara continuen vigents, situació en què els poders públics i els mitjans de comunicació tenen bona part de culpa del seu manteniment actual.