Warning: Creating default object from empty value in /homepages/5/d420049815/htdocs/wp-content/plugins/zdmultilang/zd_multilang.php on line 1450
Combatent el “lingüicidi” des de la base social, un any de lluita
Home / Àrees / Construcció Nacional / Combatent el “lingüicidi” des de la base social, un any de lluita

Combatent el “lingüicidi” des de la base social, un any de lluita

El curs polític començaria allà per setembre, tal com va acabar, amb mobilitzacions a favor d’un ensenyament públic i en contra de les retallades. Amb una amenaçadora reforma de la llei orgànica d’educació impulsada pel ministre Wert (PP), amb l’única finalitat de desmantellar l’educació pública i adoctrinar els joves en l’espanyolisme més intransigent. Tot i les retallades Heraldo d’Aragó confirmava que més de 550 mil euros estaven sent destinats per la Universitat de Saragossa per assimilar la llengua aragonesa i catalana en el “Diccionari diferencial de l’Espanyol d’Aragó“.

Tal com van denunciar sectors polítics com Puyalón, aquestes subvencions no són novetat en la UZ i anteriors governs de diferent signe, avui indignats amb la via lingüística PP-PAR, no han tingut cap problema en subvencionar investigacions universitàries de molt dubtosa objectivitat, així com el nomenament de professors de la mateixa tendència.

Una tasca adoctrinadora que rebia, per altra banda, la inversió i suport d’Aragó Tv de mà de “Bien dicho“. Un dels fenòmens televisius de l’última dècada a Aragó, aconseguint records d’audiència, i deixant en evidència el tòpic de “el tema de les llengües no importa a Aragó”. La posada en escena d’una de les didàctiques més inversemblants de la història de la ciència, malgrat els intents del “Estudi de Filologia Aragonesa” per afegir serietat i veracitat. Amb l’únic objectiu de normalitzar la inexistència de l’aragonès i català, i no obstant això afermar l’ús de termes com “xapurriau”, “fragatí”, … per al català, i “parlar de Bielsa”, “dialecte de Gistaín”, o ” agüerano “per a l’aragonès.

Amb l’anunci d’eliminació de l’anterior llei de llengües de PSOE-CHA, començarien els moviments. Una “Coordinadera Aragó trilingüe” que havia quedat en “stand-by” després de l’aprovació de l’anterior llei, seria represa entre “agulles”, amb uns interessos polítics molt concrets, que acabarien portant a la desesperació i posterior baixa dels seus components no aliats amb CHA. Els mateixos aliats que feia 3 anys s’havien desentès del bon fer i tasca d’una plataforma conjunta de lluita. Puyalón anunciaria per Nadal la seva marxa i mesos més tard faria el mateix Nogará.

La reforma de la llei de llengües, se seguia coent en els departaments del “Pignatelli” al mes de març. Per a això PP-PAR havien triat com a directora de la “Ponència de Llei de Llengües” a M ª José Ferrando, diputada del PP per Osca i llicenciada en filologia. El més clar exemple de persona formada a la Universitat de Saragossa, amb certa deficiència auditiva com per no sentir el que en el seu territori es parla (declarant que el “belsetán” s’ha perdut) i emprar la seva esbiaixada formació per explicar que el català no es parla a Aragó i l’aragonès no existeix. El condicionant econòmic com a justificació per l’incompliment d’un dret humà, és de naturalesa injusta. Però utilitzar, l’ocupació de “pinganillos” (eina de supervivència de qualsevol membre del PP a Europa) i els 40 irreals milions d’euros, per desentendre del compliment dels drets lingüístics d’un país van ser la gota que súmmum el got. Tots els components d’aquesta taula de debat acabarien abandonant i demanant la dimissió de M. José (PP), qui es quedaria amb l’únic suport del PAR, i la plataforma extremista “No hablamos catalán“.

I arribaria la trista data del 26 d’abril, en què el fanatisme “lingüicida” de PP-PAR canviaria oficialment els dos noms de les llengües minoritàries d’Aragó “Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental” (LAPAO) per referir-se al català, i “Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP)” per cridar l’aragonès. De facto, va provocar la immediata eliminació del “Consell Superior de les Llengües d’Aragó”, democràticament elegit per l’anterior parlament de les Corts d’Aragó. Òrgan aquest “Corts”, en què el dia 9 de maig seria aprovada aquesta llei, amb una guerra de fets i xifres de dubtosa veracitat de per mig. Xifres econòmiques aquestes, que PP sí acceptaria com a vàlides en posteriors plens de les Corts (18/06/13), en pro de la defensa de les curses de braus com a “Bien de interés cultural”.

El fenomen va gaudir d’àmplia repercussió mediàtica al país, però també en el nostre voltant. Impressionats pel despropòsit cultural, però també en veure les “orelles al llop” en una amenaçador “Llei Orgànica d’Educació” del ministre Wert (PP) amb les mateixes finalitats, la qual de no frenar desencadenaria els mateixos fets ara narrats en directe a Aragó. Per una vegada vam ser centre de la solidaritat cultural internacional: mitjans digitals, premsa, TV, ràdio, revistes especialitzades,… es van fer ressò de la trista notícia, i els que seguim l’actualitat d’aquest micro món ens sentim per uns dies “melics” del món davant l’allau de consultes.

No sense esforços, el moviment associatiu i defensa de la llengua sembla aguantar. Fet aquest no molt prolífic últimament, amb part del teixit associatiu format emigrat per qüestions econòmiques. En el cas de l’aragonès, la segona edició de “Estrela a estrela” a Ràdio Topo amb més de 12 hores en aragonès, XX terme d’anyo d’as Chornadas d’as Luengas de Nogará, plataformes com “Esfendemos es luengas” amb un clar caràcter reivindicatiu i de denúncia, acords com el de “Almudevar” signat al mes de maig per totes les associacions de defensa de l’aragonès en contra de la nova Llei de llengües, o el recent document “Mapa de la enseñanaza l’aragonès” recopilat per Ligallo de Fablans són un bon reflex de la vitalitat i força de l’ensenyament per a adults. Tot i les nul · les ajudes econòmiques.

A l’Alt Aragó es comença a veure despertar una mínima consciència entre la població, probablement després de les últimes aparicions mediàtiques, o de l’esforç sobrehumà de part dels 5 professors interins amb què compta el Govern d’Aragó per a impartir classes “extraescolars” en aragonès . Particularment en el cas del CRA “Cinca Cinqueta” i el CRA “Alta Ribagorça” ens estan regalant una sèrie de vídeos, obres de teatre i activitats amb els nens que han portat a guanyar el premi de “Passeig Project Mini’13″ per “es borches de la Clica” del CRA Cinca-Cinqueta, a més d’altres accèssits a premis.

En el cas del català, es veurà de nou incomplert el propòsit de pujar un esglaó més. Per arribar a fer servir el “català”, i no el “xapurriau”, com a llengua vehicular a les classes de la franja oriental d’Aragó, on el català també és impartit com a matèria “extraescolar”.

El programa “Nieus Luzia Dueso” d’animació sociocultural del Govern aragonès, de promoció de la llengua aragonesa en els centres educatius, està gaudint d’uns bons moments de l’entrada de nous membres i un gir en els seus plantejaments. Als ja esmentats cursos a CRA “Cinca Cinqueta” o CRA “Alta Ribagorça” … se li afegiran aviat els de Echo, Ansó, Graus o L’Ainsa. L’ensenyament en les varietats locals, a través d’una grafia comuna, serà la clau per a l’inici de la conscienciació i alfabetització rural en aragonès.