Warning: Creating default object from empty value in /homepages/5/d420049815/htdocs/wp-content/plugins/zdmultilang/zd_multilang.php on line 1450
Programa Electoral - Puyalón de Cuchas
aragonés | catalán | castellano

Manifest

 

10259977_10202773493492456_3143691227898246875_n

Anem a anar a Europa. Anem a anar contra aquesta Europa. Defensarem l’Europa dels pobles, de les treballadores, dels estudiants, de les classes populars… anem a construir des de la base. I ho farem treballant colze a colze amb altres forces rupturistes i sobiranistes. Per descomptat amb les més properes, amb les quals compartim la major part dels opressors. Però una de les raons de voler estar a Estrasburg és poder fer front comú, lluita unitària i visions compartides amb altres forces de característiques sociopolítiques similars radicades en la resta del continent. I al costat d’ elles alçar la veu i el puny en contra de l’Europa dels mercats i els mercaders, del Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional, cares més visibles d’un sistema que, a nivell mundial espolia i saqueja als pobles darrere del benefici d’unes elits insultantment minoritàries.

Quan aquesta última crisi va colpejar a Aragó, no va ser més que pluja caient en un sòl mullat. Per descomptat que patim les retallades i les polítiques d’austeritat, almenys al mateix nivell que altres pobles de la perifèria europea. Els nostres pobles moren sense escola, metge i altres serveis. Els nostres muntanyes pateixen la desertificació més atroç. La nostra joventut nodreix les files de l’atur, de l’emigració, de la assetjada educació pública, de la desesperació de tota una generació el futur està ja hipotecat.

Aragó pateix una de les taxes d’atur més altes del continent, només superada per les d’altres pobles enquadrats a l’Estat espanyol. El nostre país pateix, en una escala similar a la dels pobles que ens envolten, un insuportable nombre de desnonaments, incomptables atacs al nostre medi ambient, urbanització embogida i una més que preocupant corrupció, entre d’altres excessos, fruit d’aquesta etapa del capitalisme.

Però dèiem que és pluja caient sobre mullat. I no ho diem en va. En aquestes terres coneixem de sobres el menyspreu dels poderosos en la seva carrera per acumular poder i diners. El preu de les seves victòries, dels seus beneficis, de la seva glòria, el paga el poble. I és un preu que no podem pagar, és un preu que es paga amb la misèria, la servitud , la fam i la ignorància. Al llarg dels segles, la gent d’Aragó han estat oblidades, humiliades i condemnades a l’emigració.

Han assassinat al nostre “Justicia”, ens han aplicat els decrets de nova planta, han prohibit la nostra llengua i ens han venut i comprat de 1000 maneres. Un cop, fins i tot els va fer falta una guerra genocida per intentar fer callar la nostra veu. En aquesta guerra desenes de milers d’homes i dones treballadores, socialistes, anarquistes, comunistes o simplement diferents, van ser aniquilades i la seva memòria va ser proscrita. Les més valuoses experiències de col·lectivització sorgides a Europa es van donar en el nostre país. També va sorgir el primer intent seriós d’un model de govern aragonès, sobirà i popular. Ambdues van ser esborrades. Una, per les conseqüències del conflicte iniciat pels pares ideològics de l’actual Govern espanyol. Les altres, per un model que supeditava foscos interessos geoestratègics a les necessitats d’un Aragó insurgent.

I, després de la guerra, la fam amb la mansuetud que genera. El dramàtic fenomen de la despoblació amb l’abandó dels pobles i l’emigració massiva com a mà d’obra barata, que impossibiliten la dignitat i la sobirania, no va ser altra cosa que el fruit podrit i pretès de les polítiques de fam i extermini. I, després de la misèria formal, la mascarada que assegura la continuïtat de la misèria. Un ball de disfresses a càrrec del mateix poble que ja estava esgotat, però que va lliurar lluita, esforç, il·lusions i sang per sacsejar-se el jou dels qui portaven anys, dècades, segles, aprofitant la seva misèria.

La generació que va lliurar aquest esforç té molt a veure amb l’actual. Totes dues han après que estar al carrer, exigir el just i lluitar pel seu dret a decidir el seu futur, no és només voluntat sinó també obligació. Ambdues inunden avingudes de càntics i banderes. Les dues han de lluitar amb tot un aparells cultural que justifica, aplaudeix i encoratja l’explotació de l’ésser humà per un altre ésser humà i d’un poble per un altre.
Però no deixarem que aquesta generació pateixi el que els nostres pares i mares van patir. En el ball de màscares de què parlem, els feixistes de sempre es van tornar demòcrates de tota la vida. Els radicals es van tornar moderats i els mateixos cacics van seguir repartint la nostra terra i el nostre futur, amb el consentiment de successius governs.

Aragó decideix. Ha arribat l’hora. Aquesta generació, dia rere dia, pren consciència que només decidint lliurement podran assegurar un futur. Les noves formes de comunicació fan més visible que mai que ja no és Saragossa, ni tan sols Madrid, la que pren les decisions que ens porten al que és una situació d’emergència social.
Ja ho podem dir alt i clar: un nou agent polític i social ha nascut. Ha nascut de les estudiants, dels treballadors, de les veïnes, dels militants en defensa de la terra, de la tendresa vestida de solidaritat… I no ha vingut sol a quedar-se, ha vingut a vèncer. Ha vingut a aportar el millor que té darrere d’una lluita comuna, la lluita perquè aquesta terra immemorial vegi el somriure sincera i tranquil·la de les nostres filles.

Puyalón de cuchas vol que Aragó decideixi. Volem poder decidir sobre el pagament d’un deute que no és la nostra. Volem decidir una política monetària al servei de les classes populars. Volem decidir si les empreses estratègiques -energètiques, ferroviàries, telecomunicacions i aigua com a exemple- tornen a ser propietat de totes. Puyalón de cuchas vol que entre tots decidim defensar el nostre medi, les nostres llengües i la nostra identitat i personalitat amb ungles i dents. Així com defensarem el dret de les dones a decidir.

Perquè decidir és empoderar. Perquè els carrers ja han decidit que no volen ni sentir parlar de la Troica. Perquè Aragó ha decidit no seguir pagant la festa als cacics d’ahir i avui, d’aquí i de fora.

Els Pobles Decideixen, perquè sabem que la unió és la clau de la força. Que són els pobles lluitant a l’uníson els que van a derrotar aquesta bèstia que devora persones, terra i pobles. Perquè aprenem i ens enriquim del contacte amb altres pobles. I creiem, com aquell, que és millor ser bons veïns que dolents súbdits, el futur d’aragonesos i aragoneses no s’ha de construir des d’Estrasburg ni Madrid.

Això és el que volem que clami ben alt la nostra veu a Europa. Que la nostra dignitat i la nostra voluntat de decidir no estan en venda. Que hem decidit emancipar com a poble, com a classe, i que res del que facin va a aturar-nos.

Les competències del Parlament europeu són mínimes en comparació amb l’antidemocràtica Comissió Europea, un òrgan elegit directament pels governs i que acumula un ingent poder. Perquè aquesta és una de les constants de les institucions europees. Com més gran és el seu poder, menor és la seva transparència i democràcia.

No obstant això, des del Parlament Europeu s’elaboren normatives i reglaments d’especial interès per al nostre país. Directives sobre polítiques socials, protecció del medi ambient, defensa de la cultura, de les llengües o les polítiques d’integració es debaten i voten allà.

Os Pueblos Deciden sap que la democràcia no és només anar a votar cada cert temps. Creiem fermament que la participació activa, la implicació decidida i la presa de decisions col·lectives són part fonamental de la democràcia. Per això, el nostre programa, no és mai un rígid manual, sinó la voluntat viva i dinàmica dels sectors més conscients del poble treballador aragonès. El Parlament europeu té la potestat d’emetre normatives d’obligat compliment per als Estats membres, i això és el que aspirem a forçar amb la nostra presència en aquest Parlament i amb la cooperació amb altres forces progressistes europees.

La candidatura Os Pueblos Deciden recull una sèrie de mesures que considerem d’especial urgència i interès:

  • Paralització immediata del Pla de Conca de l’Ebre , per incompliment de les Directives d’Hàbitats i d’Aigua , i obertura d’expedients als seus responsables , i supervisió del futur Pla Hidrològic Nacional, que previsiblement inclourà transvasaments.
  • Intervenció de manera immediata per investigar les últimes modificacions en la legislació espanyola d’aigua, que permeten la seva venda i comerç de drets entre usuaris, amb la mínima intervenció pública.
  • Regular des de la Unió Europea els projectes de fracking, de manera que s’exclogui del territori europeu aquesta tecnologia que amenaça greument el territori.
  • L’establiment d’un calendari de ” desconnexió ” definitiu de l’energia nuclear en un horitzó a curt -mig termini, facilitant la producció d’energies renovables i no contaminants.
  • Detenció de tots els processos d’urbanització de sòl rústic, en tant es busquin mesures racionals.
  • Paralització de les obres dels pantans de Yesa, Bergantes, Mularoya i Biscarrués.
  • Creació d’una agència aragonesa de reforestació i reintroducció de fauna autòctona, que compti amb finançament europeu, en el marc d’una nova política de protecció ambiental per a tot el continent.
  • Desinversió en alta velocitat i altres grans projectes ecocides. Reobertura del Canfranc.
  • Foment decidit de l’agricultura i la ramaderia tradicional, cooperativa, sostenible i racional, que incideixi per un tracte ètic als animals. Aplicació, per part de la Comissió Europea, de directives que definitivament vagin en aquest sentit.
  • Obertura de vies cap a la sobirania alimentària i energètica. Les bases de la producció del sector primari s’estableixen actualment aplicant polítiques neoliberals al servei de les multinacionals. La sobirania alimentària suposa una major cura pel medi ambient i de la salut.
  • Creació d’una xarxa pública aragonesa de ferrocarrils que vertebri el territori i iguali oportunitats.
  • Papers i Drets per a tothom. És aragonesa qui viu, treballa a Aragó o, simplement, se sent aragonesa.
  • Avortament lliure, gratuït i en centres propis del servei aragonès de salut. Així mateix, exigim al parlament europeu que es decanti en favor de la llibertat.
  • El nou model social i econòmic que defensem incorpora el feminisme i la perspectiva de gènere en tots els seus aspectes.
  • Són les administracions públiques responsables de la vida, la salut i la igualtat de drets entre els ciutadans d’Aragó. Són elles les que han d’assumir tot el teixit en matèria d’educació, sanitat, protecció social, diversitat funcional i dependència. Els poders locals semblen preferir mantenir les seves xarxes clientelars a assegurar serveis tan bàsics, així que és el parlament europeu el que ha de caminar en aquesta direcció.
  • Per les mateixes raons, els sectors estratègics de l’economia han d’estar en mans públiques i subjectes a control democràtic.
  • La classe treballadora aragonesa està patint les conseqüències de la crisi provocada pel neoliberalisme imposat per la Unió Europea. Per fer front a aquesta situació cal que es creu el Marc Aragonès de Relacions Laborals. Ha de ser una prioritat per a la classe treballadora aragonesa i els seus sindicats de classe. És una eina clau de les treballadores aragoneses per frenar les polítiques neoliberals establertes a l’Estat espanyol i orquestrades per les grans oligarquies econòmiques i financeres representades per la Troica, el Banc Mundial o l’FMI.
  • Proposem polítiques actives d’ocupació. Impuls del sector públic com a màxim impulsor de la creació d’ocupació, estable i de qualitat. Cal que es posin en marxa també mesures de repartiment adequat del treball i homogeneïtzació dels salaris.
  • Impuls de les cooperatives i empreses d’economia social i solidària, que complementin l’acció pública per a la creació d’ocupació i cimentin les bases d’unes noves relacions econòmiques i laborals.
  • Moratòria en tots els desnonaments de primer habitatge. Ni cases sense gent ni gent sense casa.
  • Prohibició dels talls de fluid elèctric a primers domicilis per motius d’impagament justificat (atur , baixos ingressos, etc ). No és tolerable regalar electricitat als nostres veïns i tallar la mateixa a qui no pot pagar-la en el nostre país.
  • Implantació d’una renda social bàsica, equivalent al salari mínim interprofessional, com un primer pas en el camí cap a una renda bàsica universal. Aquesta mesura, comptant amb les peculiaritats de cada poble, ha de ser prioritària per a un Parlament europeu que es diu democràtic.
  • Aposta de la Unió Europea per un model de sanitat pública gratuïta, que garanteixi la universalitat i accessibilitat al seu sistema de prestacions.
  • Prohibició de fer negocis en paradisos fiscals per a les empreses o persones físiques radicades en territori de la Unió Europea. Creació, per mandat del Parlament Europeu, d’una agència europea tributària, destinada a combatre el frau i la corrupció en el canvi dels estats membres.
  • Apostem per la construcció d’un espai europeu diferent al representat per l’actual Unió Europea, en la qual no tinguin cabuda les imposicions de les elits i els mercats financers del gran capital internacional. Impulsarem un procés constituent continental d’una aliança de pobles sobirans, que substitueixi l’actual Unió Europea, i on garantir la cooperació i benestar de les europees sigui el seu valor motriu.
  • Eliminació del Tractat de Schengen.
  • Conversió del Banc Central Europeu en un organisme públic al servei dels ciutadans, gestionat i dirigit per i per a ells.
  • Auditoria del deute i l’impagament de tota aquella que tingui un origen il·lícit.
  • Desaparició del Fons Monetari Internacional tal com està constituït. Sabem a qui serveixen i sabem dels seus crims.
  • Llibertat de moviments per a tots els residents a la Unió Europea.
  • Creació de canals adequats que permetin als pobles decidir el seu nivell de vinculació amb la Unió Europea i amb els estats que la componen.